Els SAAC
Els Sistemes Augmentatius i/o Alternatius de Comunicació (SAAC) són formes d’expressió diferents al llenguatge parlat que compensen les dificultats de comunicació que poden presentar persones amb paràlisi cerebral, discapacitat intel·lectual, trastorns d’espectre autista, afàsia, diferents malalties neurodegeneratives, entre moltes altres.
Els SAAC són complementaris a la reeducació de la parla natural; és a dir, el seu ús no frena ni interfereix en el desenvolupament o la recuperació de la parla.
​
​
Aquests inclouen diversos sistemes de símbols gestuals i gràfics que s’utilitzen mitjançant una ajuda que, amb programes especials, es converteixen en comunicadors, els quals s’adapten a les necessitats de cada persona, segons l’edat i les habilitats motrius, cognitives i lingüístiques.
Una altra característica dels comunicadors és que han de ser portàtils i la persona que en fa ús l’ha de portar sempre amb ella. Els sistemes d’ajuda poden ser de dos tipus: els bàsics (plafons o llibres de comunicació) i els tecnològics (comunicadors de parla artificial, ordinadors, tablets…).
La sortida del missatge dels comunicadors tecnològics és amb parla digitalitzada o sintetitzada, per pantalla, amb paper imprès o fins i tot es poden fer funcions de l’entorn (apagar el llum, encendre la calefacció…).
Per a fer un bon ús dels SAAC cal una avaluació de les capacitats, habilitats i necessitats de l’usuari i tant aquest com el seu entorn proper han de rebre una formació per a poder-lo utilitzar.
L’objectiu fonamental és aconseguir que la persona amb discapacitat comunicativa tingui coses interessants per comunicar als altres i sàpiga com fer-ho.
​
​
​
Informació obtinguda a través de:
​